L'addicció al mòbil

“A partir del moment en que qualsevol conducte institucionalitzada i pública, socialment acceptada i configurada com una afició, una tendència, un hàbit o un comprimís, deixa de ser un desig per a convertir-se en una necessitat absoluta i irresistible, aquesta conducte ha de ser considerada com una addicció o dependència”.

(Francisco Alonso-Fernàndez: “Las otras dorgas: alimento, sexo, televisión, compras, juego, trabajo”. Temas de Hoy, Madrid, 1996.)

Quan el mòbil es converteix no només en un element essencial per a la comunicació sinó també un instrument que està prenent el control de la vida de la persona, parlarem d’adicció. També es parla de dependència quan existeix el que s’anomena una centralització dels canals de comunicació i informació , les opcions d’oci, i els recursos profesionals/laborals: tot en el mateix dispositiu (“que faria si em quedo sense ell?”).

I tu, què faries sense ell?