L'addicció al mòbil

.

.

.

.

.

El cineasta Skipe Lee, amb la col·laboració de Nokia, dirigirà una pel·lícula creada exclusivament a partir de vídeos filmats amb el telèfon mòbil. La pel·lícula consistirà en tres actes, cada un de tres a cinc minuts de durada, amb el concepte de "humanitat". El cienasta donarà a conèixer a través de la xarxa el tema del acte i des de llavors els usuaris tindran fins a quatre setmanes per a poder enviar el seu vídeo.

“I’m interested because it’s a great collaborative effort,” ... “Within five years, new movies will be made with devices like these.”...“I like working with people who have talent but aren’t in film school.” (Spike Lee)

Aquesta pel·ícula serà sobretot un exeriment del cineasta, però també una manera de promocionar-se Nokia. La companyia està buscant noves maneres de fer màrqueting a través dels avenços que van incorporant els seus telèfons mòbils.

Nokiaproductions / The New York Times

.

.

.

.

.

Des de fa uns dies està circulant una notícia sobre la protecció que han col·locat als fanals al carrer Brick Lane, dins la zona anomenada East End de Londres, el qual havia registrat el major nombre d'accidents per culpa de l'ús del mòbil (sobretot amb els SMS) dels vianants mentre caminen. De moment és una proba pilot, creada per la associació de vianants Living Streets, que si funciona seria extensible a altres carrers de Londres.

A continuació deixo el vídeo del diari Daily Mail a on explica la notícia:

Tot i així també corre el rumor de que això ha estat només una campanya publicitària de 118.com, un servei d'informació telefònica, la qual també incloïa la realització de carrils per a vianants amb mòbil.

Sigui per un motiu o per un altre, aquest és un bon exemple per fer-nos adonar de qui ús li estem donant al nostre mòbil.

“A partir del moment en que qualsevol conducte institucionalitzada i pública, socialment acceptada i configurada com una afició, una tendència, un hàbit o un comprimís, deixa de ser un desig per a convertir-se en una necessitat absoluta i irresistible, aquesta conducte ha de ser considerada com una addicció o dependència”.

(Francisco Alonso-Fernàndez: “Las otras dorgas: alimento, sexo, televisión, compras, juego, trabajo”. Temas de Hoy, Madrid, 1996.)

Quan el mòbil es converteix no només en un element essencial per a la comunicació sinó també un instrument que està prenent el control de la vida de la persona, parlarem d’adicció. També es parla de dependència quan existeix el que s’anomena una centralització dels canals de comunicació i informació , les opcions d’oci, i els recursos profesionals/laborals: tot en el mateix dispositiu (“que faria si em quedo sense ell?”).

I tu, què faries sense ell?